Si hi han persones creatives en el Mon, sens dubte el Mia Puig, n’és una d’elles. Personatge controvertit i a vegades histriònic, actor poc valorat encara i joier amb cops amagats de genialitat, ahir va tenir l’encert de regalar nos a un petit i selecte grup d’amics i coneguts amb un concert a casa seva a càrrec de la Mezzo-Soprano Anna-Bassa que va interpretar de forma excel·lent passatges i àries de Bach, Schubert, Brahms, Grieg, Mompou i Casals entre d’altres, al piano, si més no, ens hagués agradat a tots, que el propi Mia Puig l’hagués portat de la seva magistral mà, de fet hauria estat la cirera perfecte del pastís, però com tots saben no tot es pot tenir en aquesta vida i aquest cop, l’excel·lent piano de cua patrimoni familiar del Mia va ser violat per mans alienes.
Desprès en el petit refrigeri, els amics vam compartir uns bons moments amb els nostres amfitrions.
Degut a l’aforament del lloc, la vetllada es va restringir a poc més de trenta-cinc persones, però hi havien regidors, omnipresents ex-alcaldes (Dels que hi son sempre arreu d’on es vagi per Argentona), presidents d’Associacions culturals, amants de la música, amics i col·leccionistes entusiastes de les Joies del amfitrió.
La iniciativa, que al meu paré va ser a fi i efecte de promoure la nova col·lecció de peces artístiques de l’amic Puig, va ser excel·lent, s’ha de dir però que la col·lecció va restar en un segon o tercer terme degut a la modèstia del mestre Puig, tot i que mereixia ser una part rellevant de l’acte donades les seves característiques i la seva impressionant factura. Malauradament a molts dels presents els hi va passar del tot desapercebuda.
Tot i així, iniciatives com aquesta, haurien de ser promogudes des de les institucions públiques, ja n’estem una mica tips tots plegats, de balls de bastons, de carreres de sacs, de xocolatades públiques, de gimnastes a la plaça, de gegants i caps grossos i de topar-nos amb càntirs arreu d’on anem. La Cultura també és imaginació. Estic d’acord que tot el que he esmentat abans s’ha de fer, i tant que si, però lo altre també, a vegades les costums i els esdeveniments ens porten a fixar-nos més en Garrinades, focs d’encenalls, pubilletes i hereuets i campionats de petanca o del que sigui emparats amb que son tradicions i oblidem altres formes de Cultura tan o mes importants, que possiblement arribarien a un sector de gent que els ha de cercar en les grans capitals perquè els pobles com el nostre no hi ha cap oferta. O les ofertes s’omplen de populismes molts cops condicionats al gust de qui els organitza i no del qui ho ha de gaudir, que en definitiva n’és qui ho paga.
Bravo, bravíssimo doncs per aquesta iniciativa, que, hagi estat per vendre joies o per afalagar a uns amics ha estat plenament encertada i esperem que toqui les fibres sensibles dels qui manen per poder-ne gaudir moltes més.
Gràcies Mia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada