AVUI VA DE PUTEROS

Acabo ara mateix d’al·lucinar “Pepinus”  llegint una noticia al diari d’avui que diu exactament: “El cuarenta por ciento de los Hombres con edades comprendidas entre 17 y 60 años emplea servicios de prostitución”.

Si ens posem a pensar resulta que quasi una de cada dues persones del sexe masculí que ens creuem pel carrer, va de putes. O millor dit, quatre de cada deu dels meus amics o coneguts, va de putes.

Per tant quan a casa munto una festa i  venen vint amics/coneguts/familiars amb les seves vint parelles,  he de pensar que hi han vuit dones que tenen un marit que va de putes.

Ja no calculo les que tenen un marit amb amant o ambdues coses a l’hora, però seria digne de contemplar. I la conclusió a la que fàcilment arribo és que hi ha una gran quantitat de dones a les que el marit els hi posa d’una o altre forma les banyes, sigui de pagament concertat o de pagament aplaçat (Suposo que tenir un o una amant a la llarga sempre te un preu, i que no sempre es paga amb diners).

No sé si creure’m aquesta noticia, perquè llavors hauria de pensar que tots o una gran part dels amics que de forma persistent i durant els darrers quaranta anys (Als que conec des de llavors, clar), em diuen:

Que be que t’ho passes tu amb la teva feina, tot el dia voltat de models... Que hi diu la teva dona?. Puc venir un dia a aguantar-te el “focu”? Son uns puteros potencials o uns calents mentals en el millor dels meus pensaments. Però el pitjor de tot és que em tenen enveja.

Jo sempre, fins ara havia pensat innocent de mi, que era una broma, de dubtós gust, però una broma. Ara veig que quan em diuen:

A – Que be que t’ho passes a la feina, tot el dia voltat de models.

Ells deuen creure que al meu estudi hi tinc un harem de senyores estupendes que es passegen hivern i estiu despullades  o amb poca roba i que a una senyal meva fan el que ells farien si els hi passes el que s’imaginen.

B – Que hi diu la teva dona?

No solament amb aquesta pregunta volen saber el grau de victimisme de la meva companya, sinó el grau de comprensió, o en el seu cas com la puc arribar a enganya tant per ells fer servir la mateixa estratègia amb les seves respectives companyes. Tot i així, sigui la meva resposta la que sigui, pensen: Pobre noia quina màrtir està feta. I ho fan per una senzilla raó, ells que segurament van de putes un cop a la setmana (Penso jo) creuen que amb una excusa en tenen prou, y en el fons saben que la seva dona no se’ls creu, però en el meu cas, pensen que la excusa és a diari, i...  o be això dona per moltes discussions familiars, o la meva intel·ligència per enganyar  a una dona i de forma continuada, és la de un Deu, o la meva companya es idiota del cul i no s’assabenta de res com les seves dones moltes vegades. Amb lo que ja estic ratllant el punt de que es auto-convencin de que tinc una companya idiota total o de tenir la sort de tenir una companya permissiva, i ambdues cosses desperten enveja profunda i “Torticera”.

C- Puc venir a aguantar-te el “Focu”.

Aquesta és la pregunta més imbècil que he sentit a la meva vida, i per desgràcia l’he sentit una mitjana de vint cops cada any i sempre en boca de diferents persones, lo que si fa uns quaranta anys que em dedico a la fotografia, donen un resultat de vuit-centes preguntes sobre la estabilitat del “Focu” pregunta amunt o pregunta avall...

Aprofito aquí per demanar al fabricants de “Focus” que en els seus fulletons expliquin molt clarament que s’aguanten sols o gràcies a un peu, perfectament estable, i que donades les característiques del mateix, no fa falta que ningú els aguanti en cap moment. Pot ser si ho fan, la comunitat de fotògrafs (Suposo que arreu del Mon), ens estalviaríem molt de temps i ens podríem dedicar a altres feines que la de respondre a la pregunta del calent mental.

Aquest personatge quan fa la pregunta,  pretén que en l’exercici de la professió, l’amic fotògraf l’hi obri les portes del seu negoci, trenqui la concentració d’una feina, es perdi el respecte al client i a totes les persones del equip i es vulneri el dret a la intimitat d’un model que en el noranta nou coma nou per cent de les vegades... va vestit de cap a peus. Pretén seu un voyeur “Autoritzat” que des d’una posició que suposa privilegiada, podrà veure les elucubracions d’una persona el l’exercici de la seva professió.

Alguna vegada he estat a punt de dir-li que sí a algú dels que m’ho ha preguntat

tinc curiositat per veure quan triga a no saber on mirar, a avergonyir-se d’ell mateix al davant d’una situació estúpida que ell mateix ha provocat, però si ho faig algun dia, amb permís i complicitat del meu equip clar, tindré l’avantatge de que al menys aquell, estarà callat per sempre i segurament seguirà anant de putes que és el que li va: Pagar per obtenir sexe pagat, mercaderia no voluntària d’una pobre dona que o fa per sobreviure, per obtenir amb una posició de domini allò que se li nega de forma voluntària perquè l’animal, no agrada prou a la seva parella o és incapaç de donar-li una sola mostra d’amor.