Moltes vegades a la vida d’una persona, en les nostres pròpies vides, ens veiem abocats a prendre unes decisions prou importants i que sovint afecten tan a les relacions amb l’altra gent, com a un mateix.
En el meu cas, puc dir que tinc una certa tendència a idealitzar les situacions, per exemple i perquè es pugui entendre bé, quan algú em parla d’un arbre, m’imagino d’entrada un senzill pi mediterrani per la seva forma gràfica, si hi afegeix “bonic” llavors m’imagino un d’aquells oms grandiosos que hi han pels caps anglesos que m’agraden tant.
Quan em dedicava a la fotografia de publicitat (Encara ho faig per a qui s’ho pugui permetre), hi havia un client que sempre quan encarregava un feina em deia textualment :
“M’has de fer una fotografia que t’ha d’agradar-me” I jo d’immediat, coneixedor com era de les seves necessitats i dels seus gustos, em posava a treballar amb la certesa de que faria una fotografia meravellosa, que a mi em satisfaria molt, i de segur que a ell el sorprendria. Això va ser la clau del meu èxit professional durant molts anys: Sorprendre al meu client. Això li creava “Mono”, ganes de tornar i ganes de no prescindir mai dels meus serveis.
Durant molts anys aquesta pràctica d’intentar fer no solament el que em demanen si no de afegir-hi a més el factor purista, ho he aplicat en tots i cadascun dels camps on m’he ficat, per descomptat en les arts, on la cosa se’m dona millor que bé, però també en l’incipient per a mi, camp de la política, on encara ho tinc quasi tot per aprendre, i en el meu afany de voler fer les cosses ben fetes i entenent que fent-les no sempre n’hi ha prou, i més encara quant ja no tinc trenta anys ni la capacitat per caure i tornar-me a aixecar infinites vegades, al contrari veient el final lluny, però no per això deixa de ser el final, crec que ha arribat l’hora de recapitular i deixar que les jugulars les prestin a mossegades persones mes joves que de ben segur les sabran defendre millor que jo, al menys amb més energia.
Altre cosa és que el gran nombre d’amics que tinc, en algun moment em vulguin demanar o preguntar alguna cosa; el meu criteri i el meu consell (No sé si bo o dolent, però sempre honest) sempre el tindran, vinguin d’on vinguin i estiguin asseguts, on siguin.
La meva lluita per fer de la Vila que estimo un lloc millor, seguirà, però a partir d’ara d’una manera molt més pausada, i segur que fora de cap punt de mira.
Necessito agafar una mica de distància per seguir fent les cosses ben fetes i per seguir aprenent de la gent que m’envolta, que és molt més valuosa del que jo mai fins ara, hagi pogut creure.
A tots els que m’han seguit fins aquí, gràcies per llegir-me, als que em coneixen gràcies per ser-hi. A tots, amics, gràcies per acompanyar-me, seguiré sent al vostre costat amb la mateixa força. I als que sempre m’han mal interpretat els hi he de dir que m’ho he passat molt bé, ells ho seguiran fent i jo no canviaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada