divendres, 4 de març del 2011

BANANAS




Aquest títol us pot sorprendre, però, deixeu que us expliqui l’origen, que encara que algú digui que és el d'una interesant pel·lícula del Woody Allen que va fer per allà els anys 70, i així és efectivament, també vull explicar la relació entre el títol  i el per què llavors li varen posar.
Evidentment el film succeeix en una “República Bananera”, però si aprofundim una mica dins l’argot de la llengua anglesa, veurem que la expressió “You’re going bananas”, significa exactament que estàs com un llum, o millor dit encara “Estàs al·lucinant pepinus” . Que no cogombres que és una altre cosa, els “pepinus” són els que es poden al·lucinar, els cogombres no, exactament igual que el “Luju”, un objecte costos, bo, i molt exclusiu, és de “Luju”, una cosa cara comprada a qualsevol gran superfície, pot ser de “Luxe” (Que és moltíssim menys).
Un cop aclarits els conceptes, anem per feina:

Com us deia (I tornant ara a la pel·lícula) Bananas (Amb el seu significat dins l’argot anglès) És exactament el que els hi passa pel cap en aquests moments al Govern Socialista : “They’re going bananas” (Ells al·lucinan "pepinus”).
Bé no cal dir que sempre han tingut una mica de rampell o inclinacions cap a aquesta especialitat mental, però ara, es veu molt agreujada per la crisi:
Quan eren a la Generalitat ja es varen treure de la mànega allò dels 80 kilòmetres per hora, després a Barcelona al davant de la manca d’aigua, varen gastar el que tenien i el que no tenien en portar vaixells carregats d’aigua des de Marsella. Ho recordeu?
I ara,  ja que no saben com la poden fer més grossa, es treuen del barret, Capirote, en diuen ells entre amics. Exemple: “Zapa, sácate el Capirote de la cabeza a ver si tienes una idea para ésta semana”.
 És només un exemple, possiblement la cosa sigui molt més seriosa que això, però precisament aquí és on em preocupa més, que ho facin seriosament, perquè si ho fan per dolenteria, a vegades la poden encertar, costa molt d’esforç ser dolent i a vegades baixen la guàrdia i no ho son, però si es fà perquè ets “Tonto del cul” (Una altre expressió popular que no pot ser traduïda sense perdre el seu profund significat), mai deixaràs de ser-ho, això és perillós, i més per dirigir un País.

 Me’n vaig pels “Cerros de Úbeda”, (Sense traducció, pero amb gran significat)  (També podria ser: "Andarme por las ramas" que es traueix com "Caminar per les branques" Fatal!!)  com us deia, s’inventen noves normatives per estalviar i treure diners d’allà on no n’hi han com és ara reduir la velocitat a 110 o canviar els neumàtics per estalviar 0,3 cèntims cada 100 Kilòmetres!!
Han comprat mai un neumàtic? Saben de què els fan? No es donen compte de que el petroli que manca per fer un sol neumàtic representa el consum de quasi cent vuitanta litres de petroli crú? I uns 2000 Kw d'energía eléctrica? . Be... no segueixo en donar explicacions, només falta ara que aprenguin.
Però amb afany de que millorin,  ara mateix els hi donaré unes idees per si la propera setmana ja no en tenen cap més d’aquest abast tan intel·ligent a que ens tenen ja acostumats i volen aprofitar-les:

*Tirar de la cadena del WC un cop al dia per estalviar aigua. Les famílies nombroses (Amb carnet) i les que hi ha un malalt de la panxa (Amb certificat mèdic) Ho podran fer dues vegades.

* Els vehicles hauran de circular aturats, els que vagin d’urgència (Sempre els vehicles de cossos oficials i serveis sanitaris, degudament identificats) Ho podran fer marxa enrere però sense anar a més de 110 (Marxa enrrere no gansten res, al contrari!!).

* Els adults es canviaran la roba interior un cop cada mes i entre setmanes l’hi aniran donant la volta, haurà de ser preferiblement negre o fosca.
Les dones amb el període ho faran dos cops durant la setmana crítica.

*Queden prohibits els “klinex” (Gasten cel·lulosa i això com tots saben propicia la mort de molts arbres) La gent anirà amb mocadors de roba i no el rentarà només que quan quedi enganxat a la butxaca dels pantalons, símptoma inequívoc de que també es podran rentar els pantalons.
La normativa també haurà de preveure en un del seus epígrafs, que el paper del WC, deixarà de vendre’s i tots haurem d’aprofitar el diari del dia abans. ( El Mundo, l'ABC i  alguna fulla del País a vagades també és prou adient)
El sistema sanitari proveirà de prou “Hemorral” per pal·liar els efectes secundaris de tal mesura.

* El paper de plata (O Albal) només es farà servir a les perruqueries de senyores per quant els hi facin un tint. I els entrepans es tornaran a embolicar amb el paper de diari del dia abans que pugui sobrar del WC.

I per a tot això es poden crear un secretariat i dos sub-secretariats per cada norma i província, amb un màxim de cinquanta empleats cadascun d’ells (Sí, només cinquanta, s’ha d’estalviar) A fi i efecte de que es compleixin les normatives.  Les ubicacions encara estaran per determinar, però recomano uns quants arquitectes de reconegut nom Internacional (Tipus Foster,Bofill o Calatrava, al Oriol Bohigas que no el truquin, tampoc hem d'exagerar i les coses si es fan, ha de ser ben fetes) que treballin en els projectes de les Seus dels secretariats provincials i abans de acabar la legislatura les obres ja podrien estar  en funcionament (S’ha d’afavorir la construcció, que és la base de la nostra economia).


Un cop dit això ja no cal dir res més i pregar que cap Capitost que sigui al Govern Socialista ho llegeixi, no sigui el cas de que ho vulgui portar endavant i que el malson es perpetuï. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

VisitCounter